Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 24 de maig del 2011

BIOGRAFIA CHARLES ROBERT DARWIN



Charles Robert Darwin
Charles Darwin
Charles Darwin
Naixement12 de febrer de 1809
Mount House (ShrewsburyShropshire,Anglaterra)
Mort19 d'abril de 1882 (als 73 anys)
Down House (DowneKentAnglaterra)
ResidènciaAnglaterra
NacionalitatFlag of the United Kingdom.svg Britànic
InstitucionsRoyal Geographical Society
UniversitatUniversitat d'Edimburg
Universitat de Cambridge
Assessor acadèmic  Adam Sedgwick
John Stevens Henslow
Conegut perTeoria de l'evoluciódarwinisme (L'origen de les espècies)
Ha influenciatCharles Lyell
Influenciat perThomas Henry Huxley
George John Romanes
Premis importantsMedalla Royal (1853)
Medalla Wollaston (1859)
Medalla Copley (1864)
SignaturaSignatura
Era el nét d'Erasmus Darwin i de Josiah Wedgwood.

 Sóc Charles Robert Darwin. Vaig néixer al 1809, a Shrewsbury, Inglaterra.
Sóc  un naturalista angles. Vaig desenvolupar el meu interés en la historia natural mentre estudiava medicina a la universitat d’ Edimburg.
Durant el viatge vaig escriure un minuciós diari naturalista.Vaig prendre notes, vaig fer estudis a terra ferma i vaig agafar mostres.Em vaig adonar que les mateixes espècies a diferents llosc no eren benbe iguals i també que les espècies evolucionen i s’adapten.
En tornar del viatge vaig escriure el llibre``El origen de les espècies´´, vaig investigar sobre el que havia trobat i vaig escriure molts més llibres.
Els meus llibres:
1835 - Extracts from letters to Professor Henslow (edició privada)
1836 - A Letter, Containing Remarks on the Moral State of Tahiti, New Zealand, &c. – del Capt. R. FitzRoy and C. Darwin, Esq. del H.M.S. 'Beagle.'
1838-1843 - Zoology of the Voyage of H.M.S. Beagle: publicada entre 1839 i 1843 en cinc parts (i dinou números) per diversos autors, editat i supervisat per Charles Darwin, que va contribuir en seccions de dues parts:
1838 - Parte 1° N. 1 Fossil Mammalia, per Richard Owen (Preface and Geological introduction per Darwin)
1838 - Parte 2° No. 1 Mammalia, per George R. Waterhouse (Geographical introduction i A notice of their habits and ranges per Darwin)
1839 - Journal and Remarks, The Voyage of the Beagle, Journal of researches into the natural history and geology of the countries visited during the voyage of H.M.S. Beagle under the command of Captain Fitz Roy
1842 - The Structure and Distribution of Coral Reefs
1844 - Geological Observations of Volcanic Islands
1846 - Geological Observations on South America
1849 - Geology a A Manual of scientific enquiry; prepared for the use of Her Majesty's Navy: and adapted for travellers in general., John F.W. Herschel ed.
1851 - A Monograph of the Sub-class Cirripedia, with Figures of all the Species. The Lepadidae; or, Pedunculated Cirripedes.
1851 - A Monograph on the Fossil Lepadidae; or, Pedunculated Cirripedes of Great Britain
1854 - A Monograph of the Sub-class Cirripedia, with Figures of all the Species. The Balanidae (or Sessile Cirripedes); the Verrucidae, etc.
1854 - A Monograph on the Fossil Balanidæ and Verrucidæ of Great Britain
1858 - On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection (Extract from an unpublished Work on Species)
1859 - The Origin of Species o On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life Text al Viquitexts en català
1862 - On the various contrivances by which British and foreign orchids are fertilised by insects
1868 - Variation of Plants and Animals Under Domestication
1871 - The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex
1872 - The Expression of Emotions in Man and Animals
1875 - Movement and Habits of Climbing Plants
1875 - Insectivorous Plants
1876 - The Effects of Cross and Self Fertilisation in the Vegetable Kingdom
1877 - The Different Forms of Flowers on Plants of the Same Species
1879 - Preface and 'a preliminary notice a lErasmus Darwin d'Ernst Krause
1880 - The Power of Movement in Plants
1881 - The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms

Vaig crear i vaig raonar la teoria de l’evolució, que ha servit per comprendre moltes coses.
Quadern de bitàcola
El viatge amb el Beagle va durar cinc anys (del 27 de desembre de 1831 al 2 d'octubre de 1836), dels quals vaig passar dos terços a terra. Observava amb determinació una rica varietat de característiques geològiques, fòssils i organismes vius, recollits metòdicament en una enorme quantitat d'espècies, moltes d'elles noves per la ciència. De tant en tant enviava mostres a Cambridge, juntament amb cartes sobre les meves conclusions. Aquestes mostres i cartes van establir la meva reputació com a naturalista. El diari que vaig escriure per la meva família, va ser El viatge del Beagle, que resumeix els meus descobriments i ofereix una visió social, política i antropològica de la gran varietat de gent que vaig conèixer, tant nadius com colons.
A bord de la nau, vaig patir un mal de mar l'octubre del 1833. Al juny del 1834 vaig agafar una forta febre a l'Argentina i, quan tornava de la serralada de l'Andes cap a Valparaíso, vaig caure malalt i vaig estar un mes al llit.
Vaig continuar fent descobriments, alguns d'ells particularment dramàtics. A les meves primeres parades a terra ferma a Santiago,vaig trobr-me amb una banda blanca situada a la part elevada d'uns penya-segats de roca volcànica, que consistia en fragments de corall i petxines. Això corresponia al concepte de Lyell de la lenta pujada o baixada de la terra.Posteriorment vaig veure reforçades les meves conclusions en observar planes de pedres i petxines marines a la Patagònia i després d'experimentar un terratrèmol a Xile, on vaig veure com moltes cloïsses havien sigut mogudes per sobre la línia de marea, demostrant que la terra havia acabat de pujar. A la serralada de l'Andes vaig veure diversos arbres fòssils que havien crescut en una platja de sorra, amb petxines al seu voltant. Vaig teoritzar que els atols de corall es formaven a muntanyes volcàniques en procés d'enfonsament, i ho vaig confirmar quan el Beagle va explorar les illes Cocos.
Durant el primer any a Sud-amèrica, vaig fer un important descobriment de fòssils d'enormes mamífers extints al costat de petxines modernes, indicant una extinció recent sense cap canvi o senyal de catàstrofe. Entre ells figuraven el poc conegut megateri i fragments d'armadures que semblaven versions gegants de l'armadura dels armadillos locals, així com espècies desconegudes que van despertar gran interès quan foren enviades a Anglaterra.
A Argentina,vaig trobar dos tipus de nyandús que tenien territoris separats, però que s'encavalcaven. A les illes Galàpagos vaig anar caçant aus i vaig remarcar que els mímids eren diferents depenent de l´illa on visquessin. Vaig sentir que els espanyols autòctons podien saber de quina illa era les tortugues només veure-les, però creia que els rèptils havien estat importats per bucaners.  A Austràlia, vaig veure que els marsupials potoroids i els ornitorincs tenien una aparença tan inusual que semblava que hi hagués hagut dos creadors diferents.
A Ciutat del Cap, FitzRoy em vaig reunir amb John Herschel.
Tres nadius que havien estat agafats de la Terra del Foc durant el viatge anterior del Beagle hi van tornar convertits en pioners. Es van "civilitzar" a Anglaterra durant els dos anys anteriors, però els seus familiars em van semblar "salvatges miserables i degradats". Vaig pensar que els éssers humans no eren tan diferents dels animals, i vaig veure que les diferències culturals relacionades amb els avenços cap a la civilització donaven lloc a un ser racional.

El bec dels pinsans varia i s’ adapta segons el menjar que troba.

Cada espècie individual s'alimenta d'una forma particular i considerablement especialitzada: algunes s'alimenten de llavors, altres s'alimenten d'insectes, altres s'han especialitzat en alimentar-se de les paparres paràsites de les tortugues, altres mengen fulles o flors, altres beuen sang de diverses aus i, fins i tot, dues espècies utilitzen branques petites o espines de cactus per extreure larves d'insectes dels forats dels arbres.

Cóm és el bec dels pinsans que s’alimenten de:
·        Fruits: curt i ample.
·        Insectes: curt i estret o més llarg i ample.
·        Cactus: llarg i estret.
·        Llavors: mitjana i curts.
On viuen els pinsans que s’alimenten de:
·        Fruits: als arbres.
·        Insectes: als arbres.
·        Cactus: als arbres, a terra o a llocs on hi hagin cactus o arbustos a prop.
·        Llavors: a terra.




-Què és la teoria de l'evolució?


es el Procés segons el qual els éssers vius s'han originat els uns dels altres per descendència i canvis


-Què en deia Darwin en el seu llibre?


En considerar l'origen de les espècies es concep perfectament que un Naturalista, reflexionant sobre les afinitats mútues dels éssers orgànics, sobre les seves relacions embriològiques, la seva distribució geogràfica, successió geològica i altres fets semblants, pot arribar a la conclusió que les espècies no han estat independentment creades, sinó que han evolucionat, com les varietats,d'altres espècies


-perquè és tan important la teoria de Darwin?


perquè havia descobert una cosa que mai ningu s’ ho havia plantrjat mai i que permet explicar l’evolució de la vida sobre el planeta


-què diuen els científics d'avui en dia?


Que la teoría segueix sent valida avui dia i que encara avui en dia es divulguen els coneixements del darwin


-què en penseu vosaltres?


que va ser un descobriment molt important per la humanitat i que te molt merit de que una persona dediqui molta part de la seva vida a investigar sobre els origens de les especies i la seva evolució.I que es molt important fer treball de camp per avançar els coneixements.

diumenge, 1 de maig del 2011

Exercici 6
Hipòtesi

Les papallones es camuflen millor a els arbres de fusta de color més fosc i les papallones grises es camuflen millor als arbres amb líquens. A les zones amb arbres amb líquens les papallones es camuflen millor i els depredadors es mengen més papallones negres. I als boscos amb arbres de fusta de color més fosc les papallones negres es camuflen millor i les papallones grises se les mengen els depredadors.